El teu silenci que és el primer i el darrer de tots el silencis. El teu silenci amagat al darrera de la làpida blanca, ara. El teu gran i definitiu silenci.
El teu silenci ha fet florir aquesta nit d’abril. L’ha fet enlairar-se entre xiprers i llunes. Un silenci que fa voleiar tots els silencis. Tots els silencis, els teus, que són més meus que de ningú avui, m’ha arribat aquest vespre. Els he olorats a cadascuna d’aquestes flors que no veig però que sospito. L’he sentit al mar, immensa tomba, eterna i dolça que jo hauria volgut per a tu.
El teu silenci ha fet florir aquesta nit d’abril. L’ha fet enlairar-se entre xiprers i llunes. Un silenci que fa voleiar tots els silencis. Tots els silencis, els teus, que són més meus que de ningú avui, m’ha arribat aquest vespre. Els he olorats a cadascuna d’aquestes flors que no veig però que sospito. L’he sentit al mar, immensa tomba, eterna i dolça que jo hauria volgut per a tu.
